La Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) organitzà el 31 de maig un fòrum per abordar el contingut del Reial Decret sobre Polítiques Actives d’Ocupació i com afecta a l’ordre de bases de la convocatòria de subvencions als CET que està preparant el departament de Treball de la Generalitat.

La sessió se celebrà a la seu de la fundació Integralia-DKV i comptà amb una quarantena d’assistents a la sala i una trentena per streaming. L’acte va ser presentat pel vicepresident de FECETC i subdirector general de la fundació, Javier de Oña.

A la primera part de la sessió, la subdirectora general adjunta del SEPE, Belén Rebollo, va posar en context el Reial Decret de Polítiques Actives d’Ocupació,  en concret els programes comuns relacionats amb l‘ocupació de les persones amb discapacitat, que promouen la inserció laboral a centres especials de treball per mitjà de subvencions específiques. Rebollo va parlar dels quatre grans grups de subvencions: per inversions fixes generadores d’ocupació (amb un màxim de 12.000 euros), la subvenció dels costos salarials, la subvenció per adaptació del lloc de treball  i la relacionada amb l’ajustament personal i social (les unitats de suport conegudes com USAP)

Rebollo va explicar amb més detall els criteris i condicions de les subvencions del cost salarial per mitjà del Salari Mínim Interprofessional (SMI), amb uns percentatges que poden variar en funció del tipus de contracte (fix o temporal) del gènere, l’edat i/o les especials dificultats.

Va recordar així mateix  els recursos aprovats per als diferents eixos d’actuació en la darrera reunió de la Conferència Sectorial, celebrada a l’abril, i els destinats específicament per a Catalunya. Segons la responsable del SEPE, les directrius estatals marquen els mínims, a partir dels quals les comunitats autònomes estableixen les seves bases i convocatòries de subvencions.

Debat polític

Després de la seva intervenció es va passar a un petit debat i intercanvi d’opinions amb  representants dels diferents partits polítics a la Comissió d’Empresa del Parlament de Catalunya. Així, la diputada de Junts per Catalunya Maria Antonia Batlle es referia, en primer lloc, a la importància que s’apliqui, al màxim, el Reial Decret estatal, i que el govern català compleixi.

Al seu torn, Elena Díaz, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al·ludí al finançament com a “element clau” de l’ordre del govern català en la qual s’està treballant, així com als problemes a què han de fer front els CET, als quals cal afegir, actualment, la pujada de preus de l’energia i de molts productes i subministraments. “Cal protegir els drets de les persones amb discapacitat”. I afegí: “els diners arriben a Catalunya i quan arriben alguna cosa passa”.

Per la seva banda, Jordi Albert, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va estar d’acord que el Reial Decret s’ha de complir  però va recalcar la importància d’avançar, fer un pas més, “posar la mirada en el trànsit del CET a l’empresa ordinària”, un trànsit que s’ha de dotar de recursos econòmics, alhora que cal potenciar el compromís social d’aquest tipus d’empresa.

Parlen els gestors dels CET

Tan interessants com les dels diputats al Parlament van ser les intervencions de representants dels CET associats. El vicepresident, Alfred Subietas, va dir que “estem barrejant les subvencions per manteniment de l’ocupació als CET amb el model de CET que volem” i va lamentar que es pretengui que els aquests facin el paper de “suplència”, d’intermediació en el traspàs dels treballadors amb discapacitat a l’empresa ordinària. Cal tenir en compte, a més, que molts treballadors s’estimen més i es troben més còmodes (pel sou, per l’antiguitat, les condicions, l’ambient de treball i l’acompanyament…)  treballant al CET i no desitgen fer al salt a l’empresa ordinària.

L’expresident, Julio Martínez, va insistir que hi ha recursos suficients perquè els centres  ofereixin una feina amb la mateixa o millor qualitat que l‘empresa ordinària. “Els CET són imprescindibles”, i va afegir que un problema rau en la paraula “especial”; però un CET és una empresa, una empresa social. D’altra banda, la transitorietat no és un problema, el problema apareix, digué, en el moment que ens preguntem si el treballador s’ha d’autoacomiadar per fer el canvi, si ha d’estar a l’atur… segons Martinez, polítics i govern no s’han pres seriosament la figura del CET, com ho demostra el retard en la regularització i alta dels treballadors dels CET a la taula sectorial. Un altre problema està en l’alt percentatge de treballadors que s’haurien de jubilar i no ho han fet…  Són molts els problemes d’aquest tipus d’empresa que fan necessari un replantejament. La supressió de subvencions als treballadors contractats per fer treballs relacionats amb les mesures alternatives, la limitació al creixement dels CET, la rigidesa de moltes mesures relacionades amb la contractació, la subrogació de plantilles quan hi ha canvis d’empresa subcontractada en licitacions públiques,  l’incompliment de l’administració quant quotes de treballadors amb discapacitat van ser altres punts abordats.

Demanda de compromís

El vicepresident de FECETC i moderador del fòrum, Javier de Oña, va demanar als representants polítics què poden fer “perquè les persones amb discapacitat a Catalunya no estiguin discriminades respecte les de la resta d’autonomies”. Elena Díaz va respondre que “podem traslladar el vostre neguit al Parlament i ser altaveu perquè estigui a l’agenda del Govern”. Jordi Albert advocà per un replantejament del model, més enllà del finançament, i Maria Antonia Batlle recalcà la importància d’escoltar el sector ”per conèixer el model que voleu”.

En la cloenda, el president de FEACEM Catalunya, Rafael Ruano,  va recordar que aquest “és un debat de fa molt de temps perquè no s’entén  què són els CET o cadascú ho entén d’una manera diferent”. I afegí: “estem molt preocupats, hem vingut aquí a parlar d’un problema econòmic, cal que el Govern escolti més el sector, i no l’escolta” perquè vol posar en marxa unes línies molt determinades i concretes que “no són el que demana el sector”, la qual cosa genera una confrontació i “sembla que el Govern només reacciona quan està pressionat”. Al seu entendre, està molt bé obrir un debat amb els polítics, però el veritable debat s’ha d’establir amb la direcció general per aconseguir equiparar els drets i deures dels CET catalans als de la resta de l’estat. Així, “el dia que el departament ens escolti segurament avançarem”.

Si no vau poder assistir al fòrum, podeu veure la gravació completa que vam fer i que trobareu una mica més amunt